16/9/11

Prólogu

Cuando espertóu de sópitu alendóu fondo y tres decatase d'aú taba sonriéu, las primeras rayadas surdidas d'ente las nubes tres la truena calecían el sou rostru y el camín abríase énte él. Sabía que yá nun tendría que mirar atrás, sabía que yera llibre...

Nun hai comentarios.

Publica agora'l tou comentariu:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...